Directrius per a l'accessibilitat al contingut de pàgines web, versió 1.0.

---

1. Introducció

Si no sou conscients dels aspectes d'accessibilitat relacionats amb el disseny de pàgines web, penseu que molts usuaris treballen en contextos molt diferents del vostre:

• poden tenir dificultats de visió, d'oïda o de moviment;
• poden tenir dificultats / ser totalment incapaços d'entendre cert tipus d'informacions;
• poden tenir dificultats per llegir o comprendre el text;
• potser no tenen o no poden usar un teclat o un ratolí;
• poden tenir una pantalla sense gràfics, una pantalla de dimensions reduïdes o una connexió lenta a Internet;
• potser no parlen o no entenen amb fluïdesa l'idioma en què està escrit el vostre web;
• poden trobar-se en una situació en què no poden fer servir les mans, la vista o l'oïda (conducció, entorns sorollosos o mal il·luminats, etc.);
• poden tenir una versió antiga de navegador, un navegador diferent al vostre, un sistema operatiu diferent, o consultar les pàgines web a través d'un sintetitzador de veu.

Els creadors de continguts han de tenir en compte aquests diferents entorns en el disseny de les seves pàgines. Si bé hi ha diferents grups d'usuaris a considerar, cada pas en la millora de l'accessibilitat beneficia més d'un dels grups i la comunitat d'internautes en general. Per exemple, si usem fulls d'estil per controlar el disseny tipogràfic i eliminem l'etiqueta FONT, d'una banda els autors tenen més control sobre les seves pàgines; de l'altra, les fan més accessibles a persones amb problemes de visió; i finalment tots els usuaris se'n beneficien perquè el temps de descàrrega global es redueix ja que els fulls d'estil són comuns a diverses pàgines.

Aquestes directrius tracten el tema de l'accessibilitat i proposen solucions de disseny. S'estudien escenaris típics que poden provocar problemes a usuaris amb alguna discapacitat. Per exemple, la primera directriu explica com els creadors de contingut poden fer accessibles les imatges. Alguns usuaris potser no veuen les imatges, altres usen navegadors de només text, altres han desconnectat la visualització d'imatges per reduir el temps de connexió. Les directrius no proposen eliminar les imatges per millorar l'accessibilitat sinó que expliquen com fer-les accessibles mitjançant l'ús d'un text equivalent. I com pot ser que un text equivalent faci accessible una imatge? Fixem-nos en el significat de les paraules "text" i "equivalent" i ho veurem:

• Text: un usuari pot accedir al text mitjançant un sintetitzador de veu, un lector Braille, o en una pantalla especial que el faci més gran. Cadascun d'aquests tres mecanismes es capten amb un sentit diferent: l'oïda en el cas del sintetitzador, el tacte en el cas del Braille, la vista en el cas de la pantalla especial, fent la informació accessible a diversos col·lectius amb diferents discapacitats sensorials.
• Equivalent: el text, per tal de ser útil, ha de tenir la mateixa funció i propòsit que la imatge. Penseu, per exemple, en un text equivalent a una imatge fotogràfica de la Terra vista des de l'espai. Si l'objectiu de la imatge és principalment decoratiu, el text "fotografia de la Terra vista des de l'espai" pot realitzar plenament la seva comesa; si l'objectiu de la imatge és mostrar algun tret específic de la geografia mundial, llavors el text equivalent ha d'aportar aquesta informació; si la fotografia s'ha dissenyat perquè l'usuari la cliqui per obtenir informació sobre la Terra, un text equivalent podria ser "informació sobre la Terra". Si el text compleix la mateixa funció i objectiu per a l'usuari amb discapacitats que realitza la imatge per a la resta d'usuaris, podem dir que és un text equivalent.

Cal remarcar que, a més de beneficiar els usuaris amb discapacitats, els textos equivalents poden ajudar tots els usuaris a trobar pàgines més ràpid ja que els robots de cerca poden usar-los per indexar les pàgines.

La responsabilitat de facilitar l'accés a equivalents textuals es reparteix per parts iguals entre els creadors de contingut, que han de proveir aquest text, i els agents d'usuari (per exemple, navegadors i tecnologies d'assistència com lectors de pantalla , impressores Braille , etc.) que han de presentar aquesta informació a l'usuari.

Equivalents no textuals del text (per exemple icones, un enregistrament sonor, un vídeo usant el llenguatge de signes, etc.) poden fer els documents accessibles a persones que tenen dificultats amb el text escrit, com podrien ser persones amb dificultats de lectura o amb discapacitats cognitives. Els equivalents no textuals poden ser útils també als analfabets. Un auditory description descrivint una imatge o una presentació multimèdia és un exemple d'equivalent no textual a una informació visual; aquesta descripció sonora beneficia les persones que no poden veure la informació visual.

2. Trets del disseny accessible

Les directrius tracten dos trets generals: garantir que el contingut es pot convertir fàcilment a altres formats i fer que el contingut sigui comprensible i navegable.

2.1 Garantir la facilitat de conversió

Seguint aquestes directrius, els creadors de contingut poden realitzar pàgines que fàcilment es converteixin a altres formats. Les pàgines que tenen aquesta propietat són accessibles tot i que es doni alguna limitació de les descrites a la introducció, incloent-hi les discapacitats físiques, sensorials o cognitives, restriccions de treball o barreres tecnològiques.

A continuació es descriuen uns quants conceptes clau per dissenyar pàgines amb aquesta propietat:

• Separar estructura i presentació (vegeu diferència entre contingut, estructura i presentació).
• Donar informació textual (incloent-hi els equivalents textuals ). El text es pot visualitzar per mitjà de quasi tots els enginys de navegació i és accessible a quasi tots els usuaris.
• Crear documents que funcionin fins i tot si l'usuari no hi pot veure o sentir. Donar informació que faci la mateixa funció o objectiu que els enregistraments sonors o vídeo de forma adient per a altres sentits. Això no vol dir que calgui gravar una versió sonora d'un web sencer per tal de fer-lo accessible als cecs. Els cecs poden usar tecnologies de lectura de pantalles per llegir la informació textual d'una pàgina.
• Crear documents que no depenguin d'un hardware específic. Les pàgines haurien de poder-se consultar sense haver d'usar el ratolí, des de pantalles en miniatura, de poca resolució o monocromes, des de dispositius sense pantalla, o des de dispositius que només puguin llegir text.

El disseny de pàgines web que facilitin la conversió a múltiples formats es tracta principalment a les directrius 1 a 11.

2.2 Crear contingut intel·ligible i navegable

Els creadors de contingut han d'aconseguir que aquest sigui intel·ligible i navegable. Això comporta no tan sols usar un llenguatge clar i senzill, sinó també proveir mecanismes comprensibles per navegar entre les pàgines i dins d'elles. Proveir eines de navegació i informació contextual a les pàgines potenciarà l'accessibilitat i la seva utilització. No tots els usuaris poden fer ús d'eines visuals com són els mapes sensitius, les barres de navegació, els marcs o altres gràfics que guien els usuaris vidents dels navegadors gràfics d'ordinadors personals. Els usuaris perden informació contextual quan només poden veure una part de la pàgina, ja sigui perquè hi accedeixen en mode paraula per paraula (sintetitzadors de veu o lectors Braille ) o en mode secció per secció (pantalles en miniatura o amplificadors de pantalla). Sense la informació d'orientació contextual els usuaris potser no entenen taules molt grans, llistes, menús, etc.

3. Com s'organitzen les directrius

Aquest document inclou catorze directrius o principis generals per a un disseny que faciliti l'accés. Cadascuna d'elles inclou:

• un número d'ordre;
• la directriu pròpiament dita;
• enllaços de navegació cap a la directriu següent (fletxa a la dreta), cap a l'anterior (fletxa a l'esquerra) o cap al sumari (fletxa cap amunt);
• el motiu que ha inspirat la directriu i una relació de possibles usuaris que se'n podrien beneficiar;
• una llista de definicions dels punts de verificació.

La definició dels punts de verificació a cada directriu explica l'aplicació de la directriu en alguns dels escenaris típics de creació de webs. Cada definició inclou:

• un número d'ordre;
• la definició pròpiament dita;
• la prioritat del punt a revisar; els punts de prioritat 1 apareixen destacats amb l'ajut de fulls d'estil;
• opcionalment una nota informativa, exemples aclaridors i referències encreuades a directrius o a altres punts relacionats;
• un enllaç a la secció del document sobre tècniques ([TECHNIQUES]) en la qual es tracta la implementació del punt o es donen exemples.

Cada punt està pensat perquè sigui prou específic perquè qualsevol persona revisant una pàgina o un lloc web pugui verificar si el punt se satisfà.

3.1 Convencions en el document

Els convenis editorials següents s'usen al llarg del document:

• els noms dels elements estan en majúscules;
• els noms dels atributs estan entre cometes i en minúscula;
• els enllaços a les definicions apareixen destacats amb l'ajut de fulls d'estil.

4. Prioritats

Cada punt té un nivell de prioritat assignat pel grup de treball basant-se en l'impacte d'aquest en l'accessibilitat del document.

[Prioritat 1]

Un creador de contingut web ha de satisfer aquest punt. Altrament, a un o més grups d'usuaris els serà impossible accedir a la informació del document. Satisfer aquest punt és un requeriment bàsic perquè certs grups puguin accedir al contingut del web.

[Prioritat 2]

Un creador de contingut web hauria de satisfer aquest punt. Altrament, a un o més grups d'usuaris els serà molt difícil accedir a la informació. Satisfer aquest punt salvarà importants barreres per accedir al contingut del web.

[Prioritat 3]

Un creador de contingut web pot satisfer aquest punt. Altrament, un o més grups d'usuaris trobaran certa dificultat per accedir a la informació del document. Satisfer aquest punt millorarà l'accés als documents web.

Alguns punts especifiquen un nivell de prioritat diferent depenent d'algunes condicions, que s'indiquen en el punt.

5. Adequació

Aquesta secció defineix tres nivells d'adequació amb aquestes directrius:

• Nivell "A": tots els punts de prioritat 1 són satisfets.
• Nivell "AA": tots els punts de prioritat 1 i 2 són satisfets.
• Nivell "AAA": tots els punts de prioritat 1, 2 i 3 són satisfets.

Nota: els nivells d'adequació s'indicaran en text de manera que es puguin entendre quan es llegeixin amb un sintetitzador de veu.

Les peticions d'adequació amb aquestes directrius hauran de seguir una de les dues vies següents:

— Via 1. Cal especificar:

• el títol de les directrius "Directrius per a l'accessibilitat al contingut de pàgines web 1.0" [Web Content Accessibility Guidelines 1.0];
• l'URI de la directriu http://www.w3.org/TR/1999/WAI-WEBCONTENT-19990505;
• el nivell d'adequació satisfet ("A", "AA" o "AAA");
• l'abast de la petició (per exemple una pàgina, un lloc web, una part concreta d'un web, etc.).

Exemple de la via 1

Aquesta pàgina s'adequa a les "Directrius per a l'accessibilitat al contingut de pàgines web 1.0" [Web Content Accessibility Guidelines 1.0], disponibles a l'adreça http://www.w3.org/TR/1999/WAI-WEBCONTENT-19990505, nivell "AA".

— Via 2. Cal incloure a cada pàgina que s'adeqüi a les directrius una de les tres icones proveïdes pel W3C i enllaçar la icona amb la corresponent explicació del W3C. Podeu trobar més informació sobre les icones i el seu ús a [WCAG-ICONS].

6. Pautes d'accessibilitat al contingut del web

Pauta 1. Proporcioneu alternatives equivalents al contingut visual i auditiu.

Proporcioneu un contingut que, presentat a l'usuari, compleixi essencialment la mateixa funció o propòsit que el contingut visual o auditiu.

Si bé algunes persones no poden utilitzar directament imatges, pel·lícules, sons, applets, etc., sí que poden utilitzar pàgines que inclouen informació equivalent als continguts visuals o auditius. La informació equivalent ha de complir la mateixa finalitat que els continguts visuals o auditius. Així, un text equivalent per a la imatge d'una fletxa ascendent que enllaci amb el sumari podria ser "Anar al sumari". En alguns casos, un equivalent hauria de descriure l'aparença del contingut visual (per exemple, per a taules complexes, cartells o diagrames) o el so del contingut auditiu (per exemple, per als exemples sonors usats en educació).

Aquesta pauta emfasitza la importància d'aportar textos equivalents per als continguts no textuals (per exemple, imatges, so preenregistrat, vídeo, etc.). La importància del text equivalent rau en la seva capacitat per ser interpretat per vies que són accessibles per a persones pertanyents a diversos grups de discapacitat usant diverses tecnologies. El text pot ser interpretat per sintetitzadors de veu o dispositius Braille i pot ser presentat visualment (en diverses grandàries) en pantalles d'ordinador i paper. El sintetitzador de veu és essencial per a persones cegues i per a les que tenen dificultats de lectura, que sovint són acompanyades de discapacitats cognitives, d'aprenentatge o sordesa. El Braille és essencial per a persones que són alhora sordes i cegues així com per a molts individus que solament són cecs. La sortida visual de text beneficia els usuaris sords així com la majoria d'usuaris del web.

Proporcionar equivalents no textuals (per exemple, dibuixos, vídeos, so preenregistrat) del text és també beneficiós per a alguns usuaris, especialment per als analfabets o persones amb dificultat per a la lectura. En les pel·lícules o presentacions visuals l'acció representada, tal com el llenguatge corporal o altres indicacions visuals, podrien no estar acompanyades de suficient informació auditiva com per transmetre la mateixa informació. Llevat que es proporcionin descripcions verbals d'aquesta informació visual, les persones que no puguin veure (o visualitzar) el contingut visual no podran percebre'l.

Punts de verificació:

1.1 Proporcioneu un text equivalent per a cada element no textual (per exemple, a través d'"alt", "longdesc" o en el contingut de l'element). Això conté: imatges, representacions gràfiques del text (incloent-hi els símbols), mapes sensitius, animacions (per exemple, GIF animats), miniaplicacions i objectes programats, gràfics ASCII, marcs, seqüències, imatges usades com a vinyetes en les llistes, espaiadors, botons gràfics, sons (executats amb interacció de l'usuari o sense), arxius exclusivament auditius, peces sonores del vídeo i vídeos [Prioritat 1].

Per exemple, en HTML:

• Utilitzeu "alt" per als elements IMG, INPUT i APPLET o proporcioneu text equivalent en el contingut dels elements OBJECT i APPLET.
• Per a continguts complexos (per exemple, un gràfic), en els quals el text de l'atribut "alt" no ofereix un text equivalent complet, proporcioneu una descripció addicional usant, per exemple, "longdesc" amb IMG o FRAME, un enllaç dintre d'un element OBJECT o un enllaç descriptiu.
• Per a mapes sensitius, utilitzeu l'atribut "alt" amb AREA o l'element MAP amb elements A (i altre text) com a contingut.

Consulteu també el punt de verificació 9.1 i el punt de verificació 13.10.

Tècniques per al punt de verificació 1.1

1.2 Proporcioneu enllaços textuals redundants per a cada zona activa d'un mapa d'imatge del servidor [Prioritat 1]

Consulteu també punt de verificació 1.5 i el punt de verificació 9.1.

Tècniques per al punt de verificació 1.2

1.3 Fins que els agents d'usuari no puguin llegir automàticament en veu alta el text equivalent d'un enregistrament visual, proporcioneu una descripció auditiva de la informació important de l'enregistrament visual d'una presentació multimèdia [Prioritat 1].

Sincronitzeu la descripció auditiva amb l'enregistrament sonor com en el punt de verificació 1.4. Per a informació sobre textos equivalents al contingut visual, consulteu el punt de verificació 1.1.

Tècniques per al punt de verificació 1.3

1.4 Per a tota presentació multimèdia amb una seqüència temporal (per exemple, una pel·lícula o animació), sincronitzeu alternatives equivalents (per exemple, subtítols o descripcions de la peça visual) amb la presentació [Prioritat 1].

Tècniques per al punt de verificació 1.4

1.5 Fins que els agents d'usuari no reprodueixin les equivalències textuals dels enllaços dels mapes d'imatge de client, proporcioneu enllaços en format text redundants per a cada zona activa del mapa d'imatge de client [Prioritat 3].

Consulteu també el punt de verificació 1.2 i el punt de verificació 9.1.

Tècniques per al punt de verificació 1.5

Pauta 2. No basar-se sols en el color.

Assegureu-vos que els textos i gràfics són comprensibles quan es vegin sense color.

Si el color per si mateix s'usa per transmetre informació, les persones que no puguin diferenciar certs colors i els usuaris que no tinguin pantalles en color o utilitzin dispositius sense sortida visual no rebran la informació. Quan els colors de primer plànol i de fons tenen un to massa similar poden no oferir suficient contrast en el moment de ser visualitzats en pantalles monocromàtiques o per persones amb diferents tipus de deficiències de percepció dels colors.

Punts de verificació:

2.1 Assegureu que tota la informació transmesa amb colors també estigui disponible sense color, per exemple mitjançant el context o per etiquetes de marcatge [Prioritat 1].

Tècniques per al punt de verificació 2.1

2.2 Assegureu que les combinacions dels colors de fons i primer pla tinguin suficient contrast perquè siguin percebudes per persones amb deficiències de percepció de color o per pantalles en blanc i negre [Prioritat 2 per a les imatges, Prioritat 3 per als textos].

Tècniques per al punt de verificació 2.2

Pauta 3. Utilitzeu etiquetes de marcatge i fulls d'estil i feu-ho de forma adient.

Marqueu els documents amb els elements estructurals adients. Controleu la presentació amb fulls d'estil en comptes d'elements i atributs de presentació.

Si s'usen etiquetes de marcatge de forma no apropiada (és a dir, sense seguir les especificacions), es dificulta l'accessibilitat. El mal ús de les etiquetes de marcatge per a un efecte de presentació (per exemple, utilitzant una taula per a la composició o una capçalera per canviar la grandària de la font) dificulta que els usuaris amb software especialitzat entenguin l'organització de la pàgina o hi naveguin. Més encara, utilitzant etiquetes de presentació en lloc d'etiquetes estructurals per transmetre estructura (per exemple, construint el que sembla una taula de dades amb un element HTML PRE), es fa difícil interpretar una pàgina de forma intel·ligible per a altres dispositius (consulteu la descripció de diferència entre contingut, estructura i presentació).

Els creadors de continguts poden sentir la temptació d'usar (o usar malament) construccions que assegurin el format desitjat en els navegadors antics. Han de ser conscients que aquesta mena de pràctiques causa problemes d'accessibilitat i han de considerar si el format és tan important com per fer el document inaccessible a alguns usuaris.

A l'altre extrem, els creadors de continguts no han de sacrificar l'etiqueta de marcatge adient perquè un determinat navegador o ajuda tècnica no pugui processar-lo correctament. Per exemple, és apropiat usar l'element TABLE en HTML per marcar informació tabular , encara que alguns lectors de pantalla antics no tractin correctament el text contigu (consulteu el punt de verificació 10.3). L'ús correcte de TABLE i la creació de taules que es converteixen amb facilitat a altres formats (consulteu la pauta 5) fan possible que el programari interpreti les taules d'una forma diferent que com a retícules en dues dimensions.

Punts de verificació:

3.1 Quan existeixi una etiqueta de marcatge adient utilitzeu-la en comptes d'imatges per transmetre la informació [Prioritat 2] .

Per exemple, utilitzeu MathML per marcar equacions matemàtiques i fulls d'estil per al format de text i el control de la composició. Igualment, eviteu la utilització d'imatges per representar textos. Utilitzeu en el seu lloc text i fulls d'estil. Consulteu també la pauta 6 i la pauta 11.

Tècniques per al punt de verificació 3.1

3.2 Creeu documents que estiguin validats per les gramàtiques formals publicades [Prioritat 2].

Per exemple, incloeu en la declaració del tipus de document, al començament d'aquest, la referència a una DTD publicada (per exemple, la DTD HTML 4.0 estricta).

Tècniques per al punt de verificació 3.2

3.3 Utilitzeu fulls d'estil per controlar la composició i la presentació [Prioritat 2].

Per exemple, utilitzeu la propietat "font" de CSS en lloc de l'element HTML FONT per controlar l'estil de les fonts.

Tècniques per al punt de verificació 3.3

3.4 Utilitzeu unitats relatives en lloc d'absolutes en el moment d'especificar els valors en els atributs del llenguatge de marcatge i en els valors de les propietats de les fulles d'estil [Prioritat 2].

Per exemple, en CSS utilitzeu "em" o mesures percentuals en comptes de "pt" o "cm", que són unitats absolutes. Si s'usen unitats absolutes, comproveu que el contingut presentat sigui utilitzable (consulteu la secció de validació).

Tècniques per al punt de verificació 3.4

3.5 Utilitzeu elements de capçalera per transmetre l'estructura del document i useu-los d'acord amb l'especificació [Prioritat 2].

Per exemple, en HTML utilitzeu H2 per indicar una subsecció d'H1. No feu servir elements de capçalera per aconseguir efectes tipogràfics.

Tècniques per al punt de verificació 3.5

3.6 Marqueu correctament les llistes i els seus elements [Prioritat 2].

Per exemple, en HTML jerarquitzeu els elements de llistes OL, UL i DL adequadament.

Tècniques per al punt de verificació 3.6

3.7 Marqueu les citacions. No utilitzeu el marcatge de citacions per a efectes de format com ara els sagnats [Prioritat 2].

Per exemple, en HTML utilitzeu els elements Q i BLOCKQUOTE per marcar citacions curtes i llargues respectivament.

Tècniques per al punt de verificació 3.7

Pauta 4. Identifiqueu el llenguatge natural usat.

Utilitzeu etiquetes de marcatge que facilitin la pronunciació o interpretació de text abreujat o estranger.

Quan els creadors de contingut especifiquen els canvis en el llenguatge natural d'un document, els sintetitzadors de veu i els dispositius Braille poden canviar automàticament al nou llenguatge, fent el document més accessible a usuaris multilingües. Els creadors de contingut haurien d'identificar el llenguatge natural predominant del contingut d'un document (a través d'etiquetes de marcatge o capçaleres HTTP). També haurien de proporcionar el desenvolupament de les abreviatures i els acrònims.

A més de millorar les tecnologies d'assistència, la identificació del llenguatge natural permet als motors de cerca localitzar les paraules clau i identificar els documents en l'idioma desitjat. Les etiquetes de marcatge de llenguatge natural milloren també la llegibilitat del web per a totes les persones, fins i tot per a aquelles amb discapacitats d'aprenentatge, cognitives o sordesa.

Quan els canvis en les abreviatures i el llenguatge natural no són identificats, aquests poden ser indesxifrables per als dispositius de parla i Braille.

Punts de verificació:

4.1 Identifiqueu de forma clara els canvis en el llenguatge natural del text del document i en qualsevol text equivalent (per exemple, a les llegendes) [Prioritat 1].

Per exemple, en HTML utilitzeu l'atribut "lang". En XML utilitzeu "xml:lang".

Tècniques per al punt de verificació 4.1

4.2 Especifiqueu l'expansió de cada abreviatura o acrònim quan apareguin per primera vegada en el document [Prioritat 3].

Per exemple, en HTML utilitzeu l'atribut "title" dels elements ABBR i ACRONYM. Proporcionar l'expansió en el cos principal del document també ajuda a la utilització del document.

Tècniques per al punt de verificació 4.2

4.3 Identifiqueu el llenguatge natural principal d'un document [Prioritat 3].

Per exemple, en HTML col·loqueu l'atribut "lang" en l'element HTML. En XML utilitzeu "xml:lang". Els operadors de servidors haurien de configurar els seus servidors per aprofitar els mecanismes de transferència del contingut del protocol HTTP ([RFC2068] secció 14.13) de manera que els clients puguin recuperar automàticament els documents en l'idioma seleccionat.

Tècniques per al punt de verificació 4.3

Pauta 5. Creeu taules que es transformin correctament.

Assegureu que les taules tenen el marcatge necessari per facilitar-ne la conversió per navegadors accessibles i altres agents d'usuari.

Les taules haurien d'utilitzar-se solament per marcar la informació tabular ("taules de dades"). Els creadors de continguts haurien d'evitar usar-les per a la composició de pàgines ("taules de composició"). Les taules per a qualsevol ús presenten també especials dificultats per als usuaris de lectors de pantalla (consulteu punt de verificació 10.3).

Alguns agents d'usuari permeten als usuaris navegar entre les cel·les de les taules i accedir a la capçalera i altres informacions de les cel·les. Tret que les taules estiguin marcades correctament, aquestes no proporcionaran als agents d'usuari la informació necessària (consulteu també la pauta 3).

Els punts següents de verificació beneficiaran directament les persones que accedeixin a una taula per mitjans auditius (per exemple, un lector de pantalla o un PC d'automòbil) o aquells que sols visualitzen una part de la pàgina cada vegada (per exemple, els usuaris cecs o d'escassa visió que utilitzin un sistema auditiu o un dispositiu Braille o altres usuaris de dispositius amb pantalles petites, etc.).

Punts de verificació:

5.1 En les taules de dades identifiqueu les capçaleres de fila i columna [Prioritat 1].

Per exemple, en HTML utilitzeu TD per identificar les cel·les de dades i TH per a les capçaleres.

Tècniques per al punt de verificació 5.1

5.2 Per a les taules de dades que tenen dos nivells lògics o més de capçaleres de fila o columna, utilitzeu etiquetes de marcatge per associar les cel·les de dades i les cel·les de capçalera [Prioritat 1].

Per exemple, en HTML utilitzeu THEAD, TFOOT i TBODY per agrupar les files, COL i COLGROUP per agrupar les columnes i els atributs "axis", "scope" i "headers" per descriure relacions més complexes entre les dades.

Tècniques per al punt de verificació 5.2

5.3 No utilitzeu taules per a la composició llevat que la taula tingui sentit quan es transcrigui de línia en línia. D'altra banda, si la taula no té sentit proporcioneu una alternativa equivalent (la qual pot ser una versió llegible de línia en línia ) [Prioritat 2].

Nota: una vegada que els agents d'usuari permetin l'ús del posicionament mitjançant fulls d'estil, les taules no s'haurien d'utilitzar per a la composició. Consulteu també el punt de verificació 3.3.

Tècniques per al punt de verificació 5.3

5.4 Si s'empra una taula per a la composició, no utilitzeu elements estructurals per representar un format visual [Prioritat 2].

Per exemple, en HTML no utilitzeu l'element TH per fer que el contingut d'una cel·la (que no sigui capçalera de taula) es visualitzi centrat i en negreta.

Tècniques per al punt de verificació 5.4

5.5 Proporcioneu resums de les taules [Prioritat 3].

Per exemple, en HTML utilitzeu l'atribut "summary" de l'element TABLE.

Tècniques per al punt de verificació 5.5

5.6 Proporcioneu abreviatures per a les etiquetes de capçalera. [Prioritat 3].

Per exemple, en HTML utilitzeu l'atribut "abbr" en l'element TH.

Tècniques per al punt de verificació 5.6

Consulteu també punt de verificació 10.3.

Pauta 6. Assegureu que les pàgines que incorporen noves tecnologies es transformin correctament.

Assegureu que les pàgines són accessibles fins i tot quan no permeten la utilització de les tecnologies més modernes o aquestes estiguin desconnectades.

Si bé s'encoratja els creadors de continguts a utilitzar noves tecnologies que superin els problemes que proporcionen les tecnologies existents, haurien de fer-ho de manera que les seves pàgines funcionin tant amb navegadors més antics com amb navegadors actuals amb algunes característiques desconnectades voluntàriament.

Punts de verificació:

6.1 Organitzeu els documents de manera que puguin ser llegits sense fulls d'estil. Per exemple, quan un document HTML és interpretat sense associar-lo a un full d'estil s'ha de poder llegir. [Prioritat 1]

Quan el contingut està organitzat d'una manera lògica, serà interpretat amb claredat fins i tot quan els fulls d'estil estiguin desconnectats o no hi funcionin.

Tècniques per al punt de verificació 6.1.

6.2 Assegureu que els equivalents d'un contingut dinàmic són actualitzats quan canvia el contingut dinàmic. [Prioritat 1].

Tècniques per al punt de verificació 6.2.

6.3 Assegureu que les pàgines són utilitzables quan es desconnectin o no es doni suport als scripts, applets o altres objectes de programació. Si això no és possible, proporcioneu informació equivalent en una pàgina alternativa accessible. [Prioritat 1]

Per exemple, assegureu que els enllaços que activen scripts funcionen encara que aquests estiguin desconnectats o no es puguin emprar (per exemple, no utilitzeu un "javascript" com a objectiu d'un enllaç). Si no és possible fer la pàgina utilitzable sense scripts, proporcioneu un text equivalent amb l'element NOSCRIPT o utilitzeu un script de servidor en lloc d'un script de client, o bé proporcioneu una pàgina alternativa accessible com per al punt de verificació 11.4. Consulteu també la pauta 1.

Tècniques per al punt de verificació 6.3

6.4 Per als scripts i applets assegureu que els controladors d'esdeveniments siguin entrades independents del dispositiu. [Prioritat 2]

Consulteu la definició d'independència del dispositiu.

Tècniques per al punt de verificació 6.4

6.5 Assegureu que els continguts dinàmics siguin accessibles o proporcioneu una pàgina o presentació alternativa. [Prioritat 2]

Per exemple, en HTML utilitzeu NOFRAMES al final de cada frameset. Per a algunes aplicacions les seqüències del servidor poden ser més accessibles que les del client.

Tècniques per al punt de verificació 6.5

Consulteu també punt de verificació 11.4.

Pauta 7. Assegureu a l'usuari el control sobre els canvis dels continguts amb una seqüència temporal.

Assegureu que els objectes o pàgines que es mouen, parpellegen, es desplacen o s'actualitzen automàticament puguin ser aturats momentàniament o definitivament.

Algunes persones amb discapacitats cognitives o visuals tenen dificultats per llegir, o no poden fer-ho, amb prou rapidesa textos que es mouen. El moviment pot també distreure de tal manera que la resta de la pàgina es torni il·legible per a les persones amb discapacitats cognitives. Els lectors de pantalla són incapaços de llegir textos mòbils. Les persones amb discapacitats físiques podrien no ser capaces de moure's amb la suficient rapidesa o precisió com per interactuar amb objectes mòbils.

Nota: tots els punts de verificació que segueixen impliquen alguna responsabilitat per part del desenvolupador del contingut que es mantindrà fins que els agents d'usuari proporcionin mecanismes adequats de control.

Punts de verificació:

7.1 Fins que els agents d'usuari permetin controlar-ho, eviteu provocar parpelleig en la pantalla. [Prioritat 1]

Nota: els usuaris amb epilèpsia fotosensitiva poden tenir atacs desencadenats per parpelleigs o centelleigs que oscil·lin entre els 4 i els 59 centelleigs per segon (hertz) amb un nivell màxim de 20 centelleigs per segon, així com amb els canvis ràpids de foscor a il·luminació (com ara les llums estroboscòpiques).

Tècniques per al punt de verificació 7.1.

7.2 Fins que els agents d'usuari permetin controlar-ho, eviteu el parpelleig del contingut (per exemple, canvi de presentació en períodes regulars, com ara les accions d'encendre i apagar). [Prioritat 2]

Tècniques per al punt de verificació 7.2

7.3 Fins que els agents d'usuari permetin congelar el moviment dels continguts, eviteu els moviments en les pàgines. [Prioritat 2]

Quan una pàgina inclou contingut mòbil, proporcioneu un mecanisme dintre d'una seqüència o una miniaplicació que permeti als usuaris congelar el moviment o l'actualització. L'ús dels fulls d'estil amb seqüències que creïn moviment permet als usuaris desconnectar o obviar l'efecte més fàcilment. Consulteu també la pauta 8.

Tècniques per al punt de verificació 7.3

7.4 Fins que els agents d'usuari proporcionin la possibilitat d'aturar les actualitzacions no creeu pàgines que s'actualitzin automàticament de forma periòdica. [Prioritat 2]

Per exemple, en HTML no creeu pàgines que s'actualitzin automàticament amb "HTTP EQUIV=refresh" fins que els agents d'usuari permetin desconnectar aquesta característica.

Tècniques per al punt de referència

7.5 Fins que els agents d'usuari proporcionin la possibilitat d'aturar el redireccionament automàtic, no utilitzeu etiquetes de marcatge per redireccionar les pàgines automàticament. En el seu lloc, configureu el servidor perquè gestioni els redireccionamets. [Prioritat 2]

Tècniques per al punt de referència 7.5

Nota: els elements BLINK i MARQUEE no estan definits en cap especificació W3C HTML i no haurien de ser utilitzats. Consulteu també la pauta 11.

Pauta 8. Proporcioneu l'accessibilitat directa de les interfícies d'usuari incrustades.

Assegureu que la interfície d'usuari segueix els principis d'un disseny accessible: accés a les funcionalitats amb independència del dispositiu, operativitat del teclat, veu automàtica, etc.

Quan un objecte incrustat té la seva "pròpia interfície", aquesta (igual que la interfície del mateix navegador) ha de ser accessible. Si la interfície de l'objecte incrustat no pot fer-se accessible, s'ha de proporcionar una solució alternativa que sigui accessible.

Nota: per obtenir informació sobre interfícies accessibles, si us plau consulteu les "Pautes d'accessibilitat per a agents d'usuari" ([WAI-USERAGENT]) i les "Pautes d'accessibilitat per a eines d'autor" ([WAI-AUTOOL]).

Punt de verificació:

8.1 Feu els elements de programació, com ara scripts i applets, directament accessibles o compatibles amb les tecnologies d'assistència [Prioritat 1 si la funcionalitat és important i no es presenta enlloc més; en cas contrari, Prioritat 2].

Consulteu també la pauta 6

Tècniques per al punt de verificació 8.1

Pauta 9. Dissenyeu amb independència del dispositiu.

Utilitzeu característiques que permetin l'activació dels elements de la pàgina per part de diversos dispositius d'entrada.

L'accés amb independència dels dispositius significa que l'usuari pot interactuar amb l'agent d'usuari o el document amb el dispositiu d'entrada (o sortida) preferit -ratolí, teclat, veu, punter de cap, o un altre. Si, per exemple, un control de formulari només pot ser activat amb un ratolí o un altre dispositiu d'apuntament, algú que utilitzi la pàgina sense veure-la, amb entrada de veu o amb un teclat o qui utilitzi un altre dispositiu d'entrada que no sigui d'apuntament, no serà capaç d'utilitzar el formulari.

Nota: si es proporcionen textos equivalents per a mapes sensitius o imatges utilitzades com a enllaços, els usuaris poden interactuar amb ells sense un dispositiu d'apuntament. Consulteu també la pauta 1.

Generalment, les pàgines que permeten la interacció per mitjà del teclat també són accessibles per mitjà de l'entrada de veu o d'una interfície d'ordres en mode text.

Punts de verificació:

9.1 Proporcioneu mapes sensitius de client en lloc de mapes de servidor, excepte en el cas que les àrees no es puguin definir amb una forma geomètrica disponible. [Prioritat 1]

Consulteu també el punt de verificació 1.1, el punt de verificació 1.2, i el punt de verificació 1.5.

Tècniques per al punt de verificació 9.1

9.2 Assegureu que qualsevol element que tingui la seva pròpia interfície es pugui manejar de forma independent del dispositiu. [Prioritat 2]

Consulteu la definició d'independència de dispositiu.

Consulteu també la pauta 8

Tècniques per al punt de verificació 9.2

9.3 Per als scripts, especifiqueu controladors d'esdeveniments lògics en lloc de controladors d'esdeveniments dependents dels dispositius. [Prioritat 2]

Tècniques per al punt de verificació 9.3

9.4 Creeu un ordre lògic per navegar amb el tabulador a través dels enllaços, controls de formulari i objectes. [Prioritat 3]

Per exemple, en HTML, especifiqueu l'ordre de navegació amb els tabuladors utilitzant l'atribut "tabindex" o bé assegureu un disseny de pàgina lògic.

Tècniques per al punt de verificació 9.4

9.5 Proporcioneu dreceres de teclat per als enllaços més importants (inclosos els dels mapes sensibles de client ), els controls de formulari i els grups de controls de formulari. [Prioritat 3]

Per exemple, en HTML, especifiqueu les dreceres de teclat mitjançant l'atribut "accesskey".

Tècniques per al punt de verificació 9.5

Pauta 10. Utilitzeu solucions provisionals.

Utilitzeu solucions provisionals d'accessibilitat per tal que les tecnologies d'ajuda i els navegadors antics operin correctament.

Per exemple, els navegadors antics no permeten als usuaris navegar per quadres d'edició buits. Els antics lectors de pantalla llegeixen llistes d'enllaços consecutius com un únic enllaç. Aquests elements actius tenen com a resultat un accés difícil o impossible. Igualment, canviar la finestra actual o fer aparèixer noves finestres pot ser molt desorientador per als usuaris que no veuen el que està passant.

Nota: els punts de verificació següents s'apliquen fins que els agents d'usuari (incloent-hi les tecnologies d'ajuda) resolguin aquests problemes. Aquests punts de verificació estan classificats com a provisionals, i això indica que el grup de treball de les Directrius per a l'accessibilitat al contingut de pàgines web considera que són vàlids i necessaris per a l'accessibilitat de la web a partir de la publicació d'aquest document. Tanmateix, el grup de treball espera que aquests punts de verificació no siguin necessaris en el futur, un cop les tecnologies del web hagin incorporat les característiques i capacitats previstes.

Punts de verificació:

10.1 Fins que els agents d'usuari no permetin desconnectar l'obertura de noves finestres, no provoqueu l'obertura d'altres finestres i no canviïn la finestra actual sense informar l'usuari. [Prioritat 2]

Per exemple, en HTML, eviteu utilitzar un marc que tingui com a destí una nova finestra.

Tècniques per al punt de verificació 10.1.

10.2 Fins que els agents d'usuari no suportin de manera explícita associacions entre etiquetes i controls de formulari, per a tots els controls de formulari amb etiquetes associades de manera implícita, assegureu que l'etiqueta està correctament col·locada. [Prioritat 2]

L'etiqueta ha de precedir de manera immediata el seu control a la mateixa línia (es permet més d'una etiqueta/control per línia) o estar en la línia que precedeix el control (amb només una etiqueta i control per línia). Vegeu també el punt de verificació 12.4

Tècniques per al punt de verificació 10.2

10.3 Fins que els agents d'usuari (incloent-hi les tecnologies d'ajuda) interpretin correctament els textos contigus, proporcioneu un text lineal alternatiu (a la mateixa pàgina o en una altra) per a totes les taules que maqueten el text en paral·lel o en columnes. [Prioritat 3]

Nota: si us plau, consulteu la definició de taula transcrita de línia en línia. Aquest punt de verificació beneficia aquelles persones amb agents d'usuari (com poden ser alguns lectors de pantalla ) que són incapaços de manejar blocs de text presentats de manera contigua; el punt de verificació no pretén desincentivar l'ús de taules per presentar informació tabular.

Tècniques per al punt de verificació 10.3

10.4 Fins que els agents d'usuari no manegin correctament els controls buits, incloeu caràcters per defecte en els quadres d'edició i àrees de text. [Prioritat 3]

Per exemple, en HTML, féu això amb TEXTAREA i INPUT.

Tècniques per al punt de verificació 10.4

10.5 Fins que els agents d'usuari (incloent-hi les tecnologies d'ajuda) no interpretin de manera separada els enllaços adjacents, incloeu caràcters imprimibles (rodejats d'espais), sense funció d'enllaç, entre els enllaços adjacents. [Prioritat 3]

Tècniques per al punt de verificació 10.5

Pauta 11. Utilitzeu les tecnologies i pautes W3C

Utilitzeu les tecnologies W3C (d'acord amb les especificacions) i seguiu les pautes d'accessibilitat. Allà on no sigui possible utilitzar la tecnologia W3C, o si es fa dóna com a resultat materials de difícil conversió, proporcioneu una versió alternativa del contingut que sigui accessible.

Les pautes actuals recomanen tecnologies W3C (per exemple HTML, CSS, etc.) per diverses raons:

• Les tecnologies W3C inclouen característiques d'accessibilitat "incorporades".
• Les especificacions W3C aviat seran revisades per tal d'assegurar que els temes d'accessibilitat es tenen en compte durant la fase de disseny.
• Les especificacions W3C són desenvolupades en un procés obert de consens a la indústria.

Molts formats que no són del W3C (per exemple: PDF, Shockwave, etc.) requereixen ser visualitzats per connectors o aplicacions autònomes. Sovint, aquests formats no poden ser visualitzats o navegats amb agents d'usuari estàndards (incloent-hi tecnologies d'ajuda ). Evitant l'ús de característiques no W3C i no estàndards (elements propietaris, atributs, propietats i extensions) es tendeix a crear pàgines més accessibles a més persones que poden usar una varietat més àmplia de hardware i software. Quan s'hagin d'utilitzar les tecnologies inaccessibles (propietàries o no), caldrà proporcionar pàgines equivalents accessibles.

Fins i tot quan s'emprin tecnologies W3C, han de ser utilitzades d'acord amb les pautes d'accessibilitat. Quan useu noves tecnologies, assegureu-vos que siguin de fàcil conversió (vegeu també la pauta 6).

Nota: quan es converteix un document (des de PDF, PostScript, RTF, etc.) als llenguatges de marques del W3C (HTML, XML), no sempre es crea un document accessible. Per tant, valideu cada pàgina respecte a l'accessibilitat i la utilització després del procés de conversió (consulteu la secció de validació). Si una pàgina no és de fàcil conversió, reviseu la pàgina fins que la seva representació original es pugui convertir fàcilment a altres formats o bé proporcioneu una versió HTML o en text pla.

Punts de verificació:

11.1 Utilitzeu tecnologies W3C quan estiguin disponibles i siguin adients per a una feina i empreu les darreres versions quan en quedi garantit el funcionament. [Prioritat 2]

Consulteu la llista de referències per a informació per trobar les darreres especificacions W3C i [WAI-UA-SUPPORT] per a informació sobre agents d'usuari que donen suport a les tecnologies W3C.

Tècniques per al punt de verificació 11.1

11.2 Eviteu característiques desfasades de les tecnologies W3C. [Prioritat 2]

Per exemple, en HTML, no utilitzeu l'element desfasat FONT, sinó que utilitzeu en lloc seu fulls d'estil (per exemple: la propietat "font" en CSS).

Tècniques per al punt de verificació 11.2

11.3 Proporcioneu la informació de manera que els usuaris puguin rebre els documents d'acord amb les seves preferències (per exemple: idioma, tipus de contingut, etc.). [Prioritat 3]

Nota: utilitzeu la negociació del contingut allà on sigui possible.

Tècniques per al punt de verificació 11.3

11.4 Si després de grans esforços no podeu crear una pàgina accessible, proporcioneu un enllaç a una pàgina que utilitzi les tecnologies W3C, que sigui accessible, que tingui informació (o funcionalitat) equivalent, i que sigui actualitzada tan sovint com la pàgina (original) inaccessible. [Prioritat 1]

Tècniques per al punt de verificació 11.4

Nota: els creadors de contingut només han d'enviar a pàgines alternatives quan fallin altres solucions, perquè les pàgines alternatives en general s'actualitzen menys que les pàgines 'primàries'. Una pàgina no actualitzada pot ser tan frustrant com una altra d'inaccessible; en tots dos casos, la informació presentada a la pàgina original no està disponible. La generació automàtica de pàgines alternatives pot portar a actualitzacions més freqüents, però els creadors de contingut han de continuar assegurant que les pàgines generades sempre tinguin sentit i que els usuaris puguin navegar pel lloc seguint enllaços en pàgines primàries, en pàgines alternatives o en ambdues. Abans d'enviar a una pàgina alternativa, reconsidereu el disseny de la pàgina original; si la feu accessible, segurament serà una millora per a tots els usuaris.

Pauta 12. Proporcioneu informació de context i orientació.

Proporcioneu informació de context i orientació per ajudar els usuaris a entendre pàgines o elements complexos.

Agrupar els elements i proporcionar informació contextual sobre les relacions entre els elements pot resultar útil a tots els usuaris. Les relacions complexes entre parts d'una pàgina poden ser difícils d'interpretar per persones amb discapacitats cognitives o visuals.

Punts de verificació:

12.1 Poseu un títol a cada marc per facilitar la seva identificació i navegació. [Prioritat 1].

Per exemple, en HTML, utilitzeu l'atribut "title" en els elements FRAME.

Tècniques per al punt de verificació 12.1

12.2 Descriviu el propòsit dels marcs i com es relacionen entre si, si no resulta obvi amb només els títols dels marcs. [Prioritat 2]

Per exemple, en HTML, utilitzeu "longdesc" o un enllaç descriptiu.

Tècniques per al punt de verificació 12.2

12.3 Dividiu els blocs llargs d'informació en grups més manejables quan fer-ho sigui natural i adient. [Prioritat 2]

Per exemple, en HTML, utilitzeu OPTGROUP per agrupar els elements OPTION dins d'un SELECT, agrupeu controls de formulari amb FIELDSET i LEGEND, utilitzeu llistes imbricades quan sigui adient, useu encapçalaments per estructurar documents, etc. Consulteu també la pauta 3.

Tècniques per al punt de verificació 12.3.

12.4 Associeu de manera explícita les etiquetes amb els seus controls. [Prioritat 2]

Per exemple, en HTML, utilitzeu LABEL i el seu atribut "for".

Tècniques per al punt de verificació 12.4

Pauta 13. Proporcioneu mecanismes clars de navegació.

Proporcioneu mecanismes clars i consistents de navegació (informació d'orientació, barres de navegació, mapa del lloc web, etc.) per incrementar la probabilitat que una persona trobi allò que està buscant en un lloc web.

Els mecanismes de navegació clars i consistents són importants per a les persones amb discapacitats cognitives o ceguesa, i beneficia tots els usuaris.

Punts de verificació:

13.1 Identifiqueu clarament l'objectiu de cada enllaç. [Prioritat 2]

El text de l'enllaç ha de tenir un significat suficient quan es llegeixi fora de context (per si mateix o com a part d'una seqüència d'enllaços). El text de l'enllaç també ha de ser curt.

Per exemple, en HTML, cal escriure "Informació sobre la versió 4.3" en lloc de "Cliqueu aquí". A més d'un text clar d'enllaç, els creadors de contingut han d'aclarir l'objectiu d'un enllaç amb un títol informatiu (per exemple: en HTML, l'atribut "title").

Tècniques per al punt de verificació 13.1

13.2 Proporcioneu metadades per afegir informació semàntica a les pàgines i als llocs web. [Prioritat 2]

Per exemple, utilitzeu RDF ([RDF]) per indicar l'autor d'un document, el tipus de contingut, etc.

Nota: alguns agents d'usuari HTML poden construir eines de navegació a partir de les relacions entre documents descrites amb l'element HTML LINK i els atributs "rel" o "rev" (per exemple: rel="next", rel="previous", rel="index", etc.). Consulteu també el punt de verificació 13.5

Tècniques per al punt de verificació 13.2

13.3 Proporcioneu informació sobre la maqueta general d'un lloc web (per exemple: un mapa del lloc web o un sumari). [Prioritat 2]

En descriure la maqueta del lloc, destaqueu i expliqueu les característiques d'accessibilitat disponibles.

Tècniques per al punt de verificació 13.3

13.4 Utilitzeu els mecanismes de navegació de manera consistent. [Priority 2]

Tècniques per al punt de verificació 13.4

13.5 Proporcioneu barres de navegació per destacar i donar accés als mecanismes de navegació. [Prioritat 3]

Tècniques per al punt de verificació 13.5

13.6 Agrupeu els enllaços relacionats, identifiqueu les agrupacions (per als agents d'usuari) i, mentre els agents d'usuari no ho facin, proporcioneu una manera per saltar-se una agrupació. [Prioritat 3]

Tècniques per al punt de verificació 13.6

13.7 Si proporcioneu funcions de cerca, permeteu diferents tipus de cerca per a diferents nivells d'habilitat i de preferències. [Prioritat 3]

Tècniques per al punt de verificació 13.7

13.8 Col·loqueu la informació destacada a l'inici dels encapçalaments, paràgrafs, llistes, etc. [Prioritat 3]

Nota: això és normalment anomenat front-loading ("posar al davant") i és especialment útil per a les persones que accedeixen a la informació amb dispositius en mode paraula per paraula com són els sintetitzadors de veu.

Tècniques per al punt de verificació 13.8

13.9 Proporcioneu informació sobre les col·leccions de documents (per exemple: documents formats per múltiples pàgines). [Prioritat 3]

Per exemple, en HTML, especifiqueu les col·leccions de documents amb l'element LINK i els atributs "rel" i "rev". Un altre sistema per crear una col·lecció és fent un arxiu (per exemple: amb zip, tar i gzip, stuffit, etc.) que incorpori les diferents pàgines.

Nota: així permeteu una reducció de costos de navegació a les persones amb discapacitat que han de navegar lentament, i feu possible una navegació en mode desconnectat (no en línia).

Tècniques per al punt de verificació 13.9

13.10 Proporcioneu un mitjà per saltar sobre un gràfic ASCII de diverses línies. [Prioritat 3]

Refer to checkpoint 1.1 i l'exemple de gràfic ASCII en el glossari.

Tècniques per al punt de verificació 13.10

Pauta 14. Assegureu que els documents siguin clars i simples.

Assegureu que els documents siguin clars i simples per tal que puguin ser entesos amb facilitat.

La maquetació consistent de pàgines, gràfics recognoscibles i un llenguatge fàcil i entenedor beneficien tots els usuaris. De manera particular, ajuden les persones amb discapacitats cognitives o aquelles que tenen dificultats en la lectura (per tant, assegureu que les imatges tinguin textos equivalents per a les persones cegues, amb baixa visió o per qualsevol persona que no pot o que no vol veure els gràfics; vegeu també la pauta 1).

La utilització d'un llenguatge simple i clar promou una comunicació efectiva. L'accés a la informació escrita pot ser difícil per a les persones amb discapacitats cognitives o d'aprenentatge. Utilitzar un llenguatge senzill i clar també beneficia aquelles persones que no tenen com a primer idioma el del document, o aquelles persones que usualment es comuniquen amb el llenguatge de signes.

Punts de verificació:

14.1 Utilitzeu el llenguatge apropiat de la forma més clara i senzilla, d'acord amb el contingut d'un lloc web. [Prioritat 1]

Tècniques per al punt de verificació 14.1.

14.2 Complementeu el text amb gràfics o presentacions auditives si facilita la comprensió de la pàgina. [Prioritat 3]

Vegeu també la pauta 1

Tècniques per al punt de verificació 14.2

14.3 Creeu un estil de presentació que sigui consistent al llarg de les pàgines. [Prioritat 3]

Tècniques per al punt de verificació 14.3

---

Annex A - Validació

Cal validar l'accessibilitat amb una suma de procediments automàtics i manuals. Els procediments automàtics són ràpids i barats però no detecten tots els aspectes de l'accessibilitat. La revisió manual serà d'ajut per tal de garantir la claredat del llenguatge i la facilitat de navegació.

És recomanable usar mètodes de validació des de les primeres etapes del desenvolupament. Els problemes d'accessibilitat si es detecten aviat són més fàcils de corregir i d'evitar.

A continuació es descriuen diversos mètodes de validació, tractats amb més detall a la secció sobre validació del document de tècniques.

1. Useu una eina automàtica per facilitar l'accessibilitat i una eina de validació de navegadors. Cal tenir present que un programa de software no pot arribar a detectar alguns aspectes relatius a l'accessibilitat, com per exemple la semàntica dels enllaços, la idoneïtat d'un equivalent textual , etc.
2. Valideu la sintaxi (HTML, XML, etc.).
3. Valideu els fulls d'estil (per exemple CSS).
4. Useu un navegador sense gràfics o un emulador.
5. Useu diversos navegadors gràfics
   • amb altaveus i visualització de gràfics activada
   • amb la visualització dels gràfics desactivada
   • sense altaveus
   • sense ratolí
   • amb marcs, scripts, fulls d'estil i applets desactivats.
6. Useu diversos navegadors, més antics i més recents.
7. Useu un navegador amb sintetitzador de veu, un lector de pantalla o un visor amplificador, una pantalla en miniatura, etc.
8. Useu eines de correcció ortogràfica i gramatical. Si una pàgina té un error ortogràfic, en passar-la per un sintetitzador de veu, aquest intentarà endevinar de quina paraula es tracta i potser el resultat serà incomprensible per a l'oient. La llegibilitat millora si la gramàtica és correcta.
9. Reviseu el document per assegurar-vos que és clar i senzill. Alguns processadors de text i altres eines donen estadístiques de llegibilitat que poden ser indicadors útils per valorar-la. Millor encara, demaneu a una persona experta en edició que revisi la claredat del text escrit. Els editors també poden detectar potencials problemes interculturals causats per l'idioma o per l'ús d'icones, i millorar d'aquesta manera la utilització del document.
10. Convideu persones amb discapacitats per revisar els documents. Usuaris amb discapacitats novells o experts aportaran comentaris molt valuosos sobre problemes d'accessibilitat i d'utilització i sobre la seva importància relativa.

---

Annex B. Glossari

Accessible

Una informació és accessible quan pot ser consultada per una persona amb alguna discapacitat.

Agent d'usuari

Software per accedir al contingut del web, incloent-hi els navegadors gràfics, els navegadors textuals, els navegadors de veu, els telèfons mòbils, les consoles multimèdia, els connectors, i altres eines software d'assistència que s'usen conjuntament amb els navegadors, com ara lectors de pantalla, amplificadors de pantalla o software de reconeixement de veu.

Amplificador de pantalla

Un programa que augmenta una part de la pantalla per poder-la veure més fàcilment. Les persones amb visió reduïda són els principals usuaris d'aquesta eina.

Applet

Un programa inserit en una pàgina web.

Braille

El llenguatge Braille fa servir sis punts en relleu en diferents posicions per representar les lletres i els números de manera que els cecs els puguin llegir amb els dits. A continuació es mostra la paraula accessible en Braille:

Hi ha pantalles Braille dinàmiques que, seguint les instruccions d'un aparell electrònic, usualment un ordinador, posen en relleu o plans uns punts per crear línies de text. Actualment aquests aparells són d'entre 1 i 80 caràcters per línia, i els més habituals són de 12 a 20 caràcters per línia.

Contingut, estructura i presentació del document

El contingut d'un document es refereix al que aquest diu a l'usuari amb text, imatges, sons, vídeos, animacions, etc. L'estructura és la seva organització lògica (per exemple en capítols, amb una introducció i sumari, etc.). Un element (per exemple, P, STRONG, BLOCKQUOTE en HTML) que especifica l'estructura del document s'anomena element estructural. La presentació del document és com aquest es visualitza (per exemple imprès, en una presentació gràfica bidimensional, en una presentació amb només text, amb parla sintetitzada, en Braille, etc.). Un element que especifica la presentació del document (per exemple B, FONT, CENTER) s'anomena element de presentació. Penseu, per exemple, en la capçalera d'un document. El contingut de la capçalera és el que aquest diu (per exemple, vaixells de vela). En HTML la capçalera és un element estructural marcat amb una etiqueta H2, per exemple. Finalment, la presentació de la capçalera pot ser un text en negreta, justificat, una línia de text centrada, un títol parlat amb un cert estil de veu (com si fos una font oral), etc.

Creador de contingut

Una persona que és autora de pàgines web o dissenyadora de llocs web.

Desfasat

Els elements o atributs desfasats són els que s'han eliminat en les noves versions d'un llenguatge. Els elements desfasats poden convertir-se en obsolets en versions futures d'HTML. L'índex d'elements i atributs HTML del document de tècniques indica quins elements i atributs han estat eliminats a la versió 4.0 d'HTML.

Els autors haurien d'evitar l'ús d'aquests elements i atributs, però en canvi els agents d'usuari haurien de continuar reconeixent-los per motius de compatibilitat cap enrere.

Compatibilitat cap enrere

Disseny que funciona bé amb versions anteriors d'un llenguatge, programa, etc.

Eines d'autor

Són per exemple editors d'HTML, eines de conversió de formats, eines que generen contingut web a partir de bases de dades, etc. Per a informació sobre com crear eines d'autor accessibles, podeu consultar les directrius d'accessibilitat per a eines d'autor (vegeu [WAI-AUTOOLS]).

Element

En aquest document s'usa el terme element en el sentit estricte definit per SGML (un element és una construcció sintàctica) i també en un sentit més ampli per indicar un tipus de contingut (com per exemple vídeo o so) o una construcció lògica (com una llista o un encapçalament). Gràcies a aquesta segona accepció, les directrius, inspirades en HTML, poden aplicar-se fàcilment a qualsevol altre llenguatge de marques.

Cal remarcar que alguns elements (SGML) tenen contingut que es mostrarà directament (per exemple, P, LI, TABLE a HTML), uns altres seran reemplaçats per un contingut extern (per exemple, IMG) i altres indiquen com es processarà la informació (per exemple, STYLE i SCRIPT fan que la informació es processi per un full d'estil o per un programa, respectivament). Un element que genera caràcters de text que formaran part del document s'anomena element textual.

Equivalent

Una informació és equivalent a una altra quan ambdues tenen el mateix objectiu i realitzen la mateixa funció bàsica en mostrar-se a l'usuari. En el context d'aquestes directrius, la informació equivalent ha de realitzar la mateixa funció per a un usuari amb una discapacitat (o fins allà on sigui possible tenint en compte la natura de la discapacitat i l'estat de la tecnologia) que la que realitza la informació original per a una persona sense discapacitat. Per exemple, el text "lluna plena" pot aportar la mateixa informació que una imatge de la lluna plena quan es mostra a l'usuari. Cal remarcar que l'equivalència se centra a realitzar la mateixa funció. Si la imatge és part d'un enllaç i entendre-la és essencial per saber a on ens portarà, la informació equivalent també ha de permetre conèixer el destí de l'enllaç. El mecanisme d'usar informacions equivalents és l'eina principal per fer els documents accessibles als usuaris amb discapacitats.

La informació equivalent en la seva tasca de transmetre el mateix contingut a vegades haurà de fer una descripció de la informació original (per exemple, explicar com es veu o com sona el contingut original). Per exemple: en un gràfic de dades complex els autors hauran de descriure'n les parts gràfiques.

La versatilitat del text per ser mostrat de diferents formes a l'usuari (parla sintetitzada, Braille, lletres ampliades, etc.) fa que en aquestes directrius es demani l'ús d'equivalents textuals per a la informació gràfica i sonora del document. Els equivalents textuals s'han d'escriure de manera que aportin tota la informació rellevant. Els equivalents no textuals (per exemple, una descripció narrada d'una presentació visual, un vídeo amb llenguatge de signes per a sordmuts com a equivalent d'una història escrita, etc.) també milloren l'accessibilitat de les persones que no poden accedir a la informació gràfica o al text escrit, com per exemple persones amb problemes de visió, amb discapacitats cognitives, amb discapacitats d'aprenentatge o sordesa.

Hi ha diverses maneres d'incloure equivalents en els nostres documents: mitjançant l'ús d'atributs (per exemple usant l'atribut "alt" a HTML o SMIL); o com a part del contingut de l'element (per exemple a HTML en els elements OBJECT), o incloent-los en el cos del document, o bé mitjançant un document enllaçat (per exemple usant l'atribut "longdesc" d'HTML o posant un enllaç addicional al document). Segons el grau de complexitat de l'equivalent, potser serà necessari combinar més d'una tècnica (per exemple, fer una descripció curta, útil per als lectors habituals, via l'atribut "alt" i completar-la amb una descripció més detallada enllaçada amb "longdesc" per als lectors novells o esporàdics). En el document de "Tècniques" [TECHNIQUES] es descriu detalladament com i quan proveir informació equivalent.

Una transcripció textual és un equivalent textual a un enregistrament sonor que inclou un discurs parlat i sons no vocals, com per exemple efectes especials. Una llegenda ("caption") és una transcripció textual d'un enregistrament sonor o d'un vídeo que està sincronitzada amb l'enregistrament. La llegenda se sol presentar escrita sobre la imatge del vídeo (com a subtítol) i beneficia la gent amb sordesa o dificultats d'oïda, o qualsevol persona que no pot sentir el so (per exemple, en una habitació molt plena de gent). Una transcripció textual confrontada ("collated text transcript") combina els subtítols amb una descripció de les escenes (de les accions, del llenguatge gestual, dels gràfics, dels canvis d'escena, etc.). Aquests equivalents textuals fan accessible la presentació a la gent que té problemes de visió i a la gent que no pot veure bé les imatges en moviment. També la fa accessible als enginys de cerca.

Un exemple d'un equivalent no textual és una descripció auditiva dels elements clau d'una presentació. La descripció pot fer-se en veu pregravada o sintetitzada (generada en el mateix moment). La descripció auditiva se sincronitza amb la banda sonora de la presentació, aprofitant les pauses naturals d'aquesta. La descripció auditivainclou informació sobre accions, llenguatge gestual, gràfics i canvis d'escena.

Fins que els agents d'usuari...

A la majoria de les pautes es demana als creadors de contingut que garanteixin l'accessibilitat de les seves pàgines i llocs web. Tot i així, hi ha algunes necessitats d'accessibilitat que seran resoltes més fàcilment pels agents d'usuaris (incloent-hi les tecnologies d'assistència ).

En el moment de publicació d'aquest document, no tots els agents d'usuari ni les tecnologies d'assistència ofereixen el control d'accessibilitat que els usuaris necessiten (per exemple, alguns agents d'usuaris no permeten desconnectar el parpelleig de parts del document, o alguns lectors de pantalla no processen bé les taules). Les pautes que contenen la frase "fins que els agents d'usuari..." demanen als creadors de contingut que donin suport addicional a l'accessibilitat fins que la majoria d'agents d'usuari als quals la seva audiència té accés inclogui les característiques necessàries.

Nota: el lloc web W3C WAI (vegeu [WAI-UA-SUPPORT]) dóna informació sobre el suport a l'accessibilitat dels agents d'usuari. Animem els creadors de contingut que consultin regularment aquesta pàgina per estar al dia sobre el tema.

Fulls d'estil

Un conjunt de declaracions que especifiquen la presentació d'un document. Els fulls d'estil poden tenir tres orígens diferents: poden ser escrits pels creadors de continguts, creats pels usuaris o inserits en els agents d'usuaris. En CSS ([CSS2]), la interacció entre els tres tipus de fulls d'estil s'anomena cascada.

Marcatge de presentació és aquell que busca un efecte estilístic (no estructural) tal com els elements B o I a HTML. Observeu que els elements STRONG i EM no es consideren marcatge de presentació ja que aporten informació independent de l'estil de font en què es presentin.

Gràfics ASCII

Gràfics ASCII es refereix als caràcters i símbols que s'han combinat per crear una imatge. Per exemple ";-)" és una emoticona per indicar un somriure. A continuació es mostra un dibuix ASCII per il·lustrar la relació entre la freqüència de flaix i la resposta en pacients amb epilèpsia fotoconvulsiva (salteu-vos la figura o llegiu la descripció):

  %   __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __
100 |             *                             |
 90 |                *  *                       |
 80 |          *           *                    |
 70 |             @           *                 |
 60 |          @                 *              |
 50 |       *        @              *           |
 40 |                   @              *        |
 30 |    *  @              @  @           *     |
 20 |                                           |
 10 |    @                       @  @  @  @     |
      0  5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70
      Flash frequency (Hertz)

HTML dinàmic (DHTML)

HTML dinàmic és el terme publicitari que s'aplica a un conjunt de normatives que inclouen l'HTML, els fulls d'estil, el model objecte de document i la programació de scripts. No hi ha, però, cap especificació W3C que defineixi formalment DHTML. La majoria de les pautes d'aquestes directrius són aplicables a pàgines usant DHTML, i en concret les directrius 1, 3, 5, 7 i 9 se centren en l'ús de scripts i de fulls d'estil.

Imatge

Una presentació gràfica.

Important

Una informació en un document és important si la seva comprensió és decisiva per comprendre el document.

Independència del dispositiu

Els usuaris han de poder interaccionar amb un agent d'usuari (i amb el document visualitzat) usant els perifèrics d'entrada i sortida segons les seves preferències i necessitats. Els perifèrics d'entrada poden incloure dispositius d'apuntament, teclats, dispositius Braille, apuntadors amb el cap, micròfons o altres. Els perifèrics de sortida poden ser monitors, sintetitzadors de veu o dispositius Braille.

Cal remarcar que la independència del dispositiu no vol dir que l'agent d'usuari hagi de permetre l'ús de qualsevol perifèric d'entrada o sortida. Els agents d'usuari han de possibilitar mecanismes d'entrada i sortida per cadascun dels perifèrics previstos, encara que siguin redundants entre ells. Per exemple, si un agent d'usuari preveu l'ús del ratolí i del teclat, els usuaris haurien de poder interactuar amb totes les opcions, tant amb un com amb l'altre.

Informació tabular

Anomenem així la informació que es presenta en forma de taules. Quan aquestes s'usen per presentar relacions lògiques de les dades -text, números, imatges, etc.-, les anomenem taules de dades. Les relacions entre els elements es poden mostrar a l'usuari gràficament (usualment en una retícula bidimensional), de forma oral (precedint les cel·les amb una informació d'encapçalament) o en altres formats.

Lector de pantalla

Un programa que llegeix en veu alta els continguts d'una pantalla. Les persones cegues són els principals usuaris d'aquestes eines. Els lectors de pantalla normalment només poden llegir el text que apareix en format caràcter, no gràfic.

Llenguatge natural

Llenguatges humans parlats, escrits o gestuals com el francès, el japonès, el llenguatge de signes per a sordmuts o el Braille. Per indicar quin s'està usant en un contingut es pot usar l'atribut "lang" d'HTML ([HTML40], section 8.1) o l'atribut "xml·lang" d'XML ([XML], secció 2.12).

Mapa sensitiu

Una imatge que es divideix en àrees amb una acció associada. Clicant en una àrea activa l'acció associada s'executa.

Quan l'usuari clica en una àrea activa d'un mapa de client, l'agent d'usuari calcula l'àrea on s'ha produït el clic i activa l'enllaç associat a l'àrea. Quan l'usuari clica en una àrea activa d'un mapa de servidor, les coordenades del clic s'envien al servidor, i és aquest el que executa l'acció associada.

Els creadors de contingut poden fer accessibles els mapes de client proveint un accés alternatiu, independent del dispositiu, als enllaços del mapa sensitiu. Amb els mapes de client l'agent d'usuari pot informar immediatament sobre si el punter de l'usuari es troba sobre una àrea activa.

Mecanismes de navegació

Qualsevol dels mitjans que faciliten a l'usuari la navegació per i entre pàgines. Alguns dels mecanismes de navegació més usuals són:

barres de navegació

un conjunt d'enllaços a les parts més importants del document o de llocs web;

mapes de lloc web

donen una visió global de l'organització de la pàgina o del lloc web;

sumaris

solen llistar les parts més importants del document i generalment inclouen enllaços.

PDA (assistents personals digitals)

Petit dispositiu d'informàtica mòbil. Se sol usar com a agenda i per enviar missatges de correu electrònic. Sol ser un dispositiu de mà amb una petita pantalla que permet introduir dades des de diverses fonts.

Taula transcrita de línia en línia

Procés de conversió de les taules a text en el qual els continguts de les cel·les es converteixen en paràgrafs que es presenten de forma seqüencial. Les cel·les de les taules haurien de tenir sentit si es llegeixen en ordre, ja que els paràgrafs mantindran l'ordre de les cel·les originals, i haurien d'incloure elements estructurals (per crear paràgrafs, encapçalaments, llistes, etc.) per tal que la taula tingui sentit un cop transcrita.

Tecnologia d'ajuda

Hardware o software dissenyat especialment per assistir persones amb discapacitats en el seu dia a dia. Aquesta tecnologia inclou cadires de rodes, lectors automàtics, aparells per manipular objectes, etc. En l'entorn web les tecnologies d'assistència més usuals són lectors de pantalles, amplificadors de pantalla, sintetitzadors de veu, software per captar ordres parlades o teclats adaptats, dispositius d'apuntament, etc.

Text d'un enllaç

La part textual visible d'un enllaç.

---

Agraïments

Codirectors del grup de treball de les Directrius per a l'accessibilitat al contingut de pàgines web:

Chuck Letourneau, Starling Access Services

Gregg Vanderheiden, Trace Research and Development

Contactes amb l'equip W3C:

Judy Brewer i Daniel Dardailler

Volem mostrar el nostre agraïment a les persones següents, que han contribuït amb el seu temps i amb valuosos comentaris a donar forma a aquestes directrius:

Harvey Bingham, Kevin Carey, Chetz Colwell, Neal Ewers, Geoff Freed, Al Gilman, Larry Goldberg, Jon Gunderson, Eric Hansen, Phill Jenkins, Leonard Kasday, George Kerscher, Marja-Riitta Koivunen, Josh Krieger, Scott Luebking, William Loughborough, Murray Maloney, Charles McCathieNevile, MegaZone (Livingston Enterprises), Masafumi Nakane, Mark Novak, Charles Oppermann, Mike Paciello, David Pawson, Michael Pieper, Greg Rosmaita, Liam Quinn, Dave Raggett, T.V. Raman, Robert Savellis, Jutta Treviranus, Steve Tyler, Jaap van Lelieveld i Jason White

L'esbós original d'aquest document es basa en The Unified Web Site Accessibility Guidelines ([UWSAG]), redactat pel Trace R & D Center a la Universitat de Wisconsin. Aquest document inclou una llista addicional de col·laboradors.

Referències

Consulteu la llista d'informes tècnics del W3C per a la darrera versió de qualsevol de les especificacions W3C.

[CSS1]

"CSS, level 1 Recommendation", B. Bos, H. Wium Lie, ed., 17 desembre 1996, revisada l'11 de gener de 1999. La recomanació CSS1 es troba a: http://www.w3.org/TR/1999/REC-CSS1-19990111. La darrera versió de les CSS1 es troba a: http://www.w3.org/TR/REC-CSS1.

[CSS2]

"CSS, level 2 Recommendation", B. Bos, H. Wium Lie, C. Lilley, i I. Jacobs, ed. lit., 12 de maig de 1998. La recomanació CSS2 es troba a: http://www.w3.org/TR/1998/REC-CSS2-19980512. La darrera versió de les CSS2 es troba a: http://www.w3.org/TR/REC-CSS2.

[DOM1]

"Document Object Model (DOM) Level 1 Specification", V. Apparao, S. Byrne, M. Champion, S. Isaacs, I. Jacobs, A. Le Hors, G. Nicol, J. Robie, R. Sutor, C. Wilson i L. Wood, ed. lit., 1 d'octubre de 1998. La recomanació DOM, nivell 1 es troba a: http://www.w3.org/TR/1998/REC-DOM-Level-1-19981001. La darrera versió del DOM, nivell 1, es troba a: http://www.w3.org/TR/REC-DOM-Level-1.

[HTML40]

"HTML 4.0 Recommendation", D. Raggett, A. Le Hors i I. Jacobs, ed. lit., 17 de desembre de 1997, revisada el 24 d'abril de 1998. La recomanació HTML 4.0 es troba a: http://www.w3.org/TR/1998/REC-html40-19980424. La darrera versió de l'HTML 4.0 es troba a: http://www.w3.org/TR/REC-html40.

[HTML32]

"HTML 3.2 Recommendation", D. Raggett, ed., 14 de gener de 1997. La darrera versió de l'HTML 3.2 es troba a: http://www.w3.org/TR/REC-html32.

[MATHML]

"Mathematical Markup Language", P. Ion and R. Miner, ed. lit., 7 d'abril de 1998. La recomanació MathML 1.0 es troba a: http://www.w3.org/TR/1998/REC-MathML-19980407. La darrera versió de MathML es troba a: http://www.w3.org/TRREC-MathML.

[PNG]

"PNG (Portable Network Graphics) Specification", T. Boutell, ed. lit., T. Lane, ed. col., 1 d'octubre de 1996. La darrera versió de PNG 1.0 es troba a: http://www.w3.org/TR/REC-png.

[RDF]

"Resource Description Framework (RDF) Model and Syntax Specification", O. Lassila, R. Swick, ed., 22 de febrer de 1999. La recomanació RDF es troba a: http://www.w3.org/TR/1999/REC-rdf-syntax-19990222. La darrera versió de l'RDF 1.0 es troba a: http://www.w3.org/TR/REC-rdf-syntax.

[RFC2068]

"HTTP Version 1.1", R. Fielding, J. Gettys, J. Mogul, H. Frystyk Nielsen and T. Berners-Lee, gener 1997.

[SMIL]

"Synchronized Multimedia Integration Language (SMIL) 1.0 Specification", P. Hoschka, ed. lit., 15 de juny de 1998. La recomanació SMIL 1.0 es troba a: http://www.w3.org/TR/1998/REC-smil-19980615 . La darrera versió de SMIL 1.0 es troba a: http://www.w3.org/TR/REC-smil.

[TECHNIQUES]

"Techniques for Web Content Accessibility Guidelines 1.0", W. Chisholm, G. Vanderheiden, I. Jacobs, ed. Aquest document explica com implementar les pautes definides a les directrius per a l'accessibilitat al contingut de pàgines web. La darrera versió del document de tècniques es troba a: http://www.w3.org/TR/WAI-WEBCONTENT-TECHS/.

[WAI-AUTOOLS]

"Authoring Tool Accessibility Guidelines", J. Treviranus, J. Richards, I. Jacobs, C. McCathieNevile, ed. lit. La darrera versió (Working Draft) d'aquestes directrius per dissenyar eines d'autor accessibles es troba a: http://www.w3.org/TR/WAI-AUTOOLS/.

[WAI-UA-SUPPORT]

Aquesta pàgina recull el suport dels agents d'usuari (incloent-hi les tecnologies d'assistència) d'algunes de les característiques d'accessibilitat llistades en aquest document. Aquest pàgina es troba a: http://www.w3.org/WAI/Resources/WAI-UA-Support.

[WAI-USERAGENT]

"User Agent Accessibility Guidelines", J. Gunderson and I. Jacobs, ed. lit. La darrera versió (Working Draft) d'aquestres directrius per dissenyar agents d'usuaris accessibles es troba a: http://www.w3.org/TR/WAI-USERAGENT/.

[WCAG-ICONS]

Informació sobre les icones d'adequació a aquestes directrius i sobre com usar-les. Es troba a: http://www.w3.org/WAI/WCAG1-Conformance.html.

[UWSAG]

"The Unified Web Site Accessibility Guidelines", G. Vanderheiden, W. Chisholm, ed. lit. Les directrius unificades per a l'accessibilitat d'un lloc web van ser redactades pel centre de recerca i desenvolupament Trace R & D Center a la Universitat de Wisconsin amb el finançament de l'Institut Nacional de Recerca sobre Discapacitació i Rehabilitació (National Institute on Disability and Rehabilitation Research, NIDRR), del Departament d'Educació dels Estats Units. Aquest document es pot trobar a: http://www.tracecenter.org/docs/html_guidelines/version8.htm.

[XML]

"Extensible Markup Language (XML) 1.0.", T. Bray, J. Paoli, C. M. Sperberg-McQueen, ed. lit., 10 de febrer de 1998. La recomanació XML 1.0 es pot trobar a: http://www.w3.org/TR/1998/REC-xml-19980210. La darrera versió d'XML 1.0 es troba a: http://www.w3.org/TR/REC-xml.